dimarts, 17 de novembre de 2015

LA BONA ESTRELLA.


L'he vista fa pocs dies. De la primera vegada que la vaig veure deuen haver passat al menys sis o set anys. Origen humil, casada, mai he vist al marit. Venedora ambulant fins que el negoci de roba se'ls va fondre, suposo que per la competència xinesa. Crec que fa feines. El seu gran amor és un fill, em sembla, informàtic, que treballa a Londres, la truca cada dia i l'ajuda econòmicament.
La vaig veure per un nòdul, tot feia pensar que era benigne. La morfologia, no creixia, no era fumadora. Però l'anava controlant. Ella m'apreciava, m'aprecia, perquè s'adonava  del meu interès.
No vull que les meves historietes tinguin un caràcter massa tècnic. No es el meu objectiu. Em temo que en aquesta no me'n podré fugir del tot.
En un control, potser als 36 mesos havia crescut uns tres o quatre mil·límetres. De 7 mm. havia passat a 11mm. Si ets patidor i jo ho soc, sempre tens un cert suspens al veure el resultat. Els malalts, la majoria també. 
Seguia pensant que era benigne, però calia fer alguna cosa mes. Vaig solicitar-li un PET-TAC. Sorpresa, a la zona del càvum, localitzat a la faringe, hi havia una àrea hipercaptant i el nòdul també captava. L'informe, que la malalta va llegir prèviament, ho posava: neoplàsia de càvum amb metàstasi pulmonar. Va entrar plorant.
Ho vaig voler comprovar abans d'enviar-la a l’oncòleg. La vaig enviar a un cirurgià otorrino molt bo: va biopsiar àmpliament l’àrea del càvum, i en aquest cas, sorpresa agradable. Teixit limfàtic normal, es a dir, una mena de "carnot" de més, a un lloc on no tocava. Ens faltava el nòdul pulmonar.
La vaig fer operar per una cirurgiana, jove però molt competent. El diagnòstic anatomopatològic fou de carcinoide ben diferenciat, és a dir benigne.
El negre es va convertir en blanc, en aquest cas també va plorar d'alegria i emoció.

No l'he vista en 2-3 anys. Un dia la secretària em fa saber que la malalta demanava visita conjunta. Li vaig comunicar que aquell dia estava fora, i li vaig fer saber a la cirurgiana. Me'n vaig oblidar.

Al cap de dues o tres setmanes tornava a estar citada. No em va preocupar.
-"Hola, como va, cuanto tiempo. Ya le dijeron que yo no podia verla pero ya sabe que la Dra. R... se cuida mucho de Vd. y es muy buena."- 
-"Si, si, ya lo se, pero ya se enteró vd de toda la historia?"-
-"No, no, pasa algo?"-
-"Bueno, la Dra R... me pidió un TAC y en el informe ponia metàstasis por todas partes, hígado, vértebras."-

Mentre m'explicava això se la veia excitada però alegre.
-"¿Y...?"-
-"Pues la Dra se dio cuenta pronto del error. El Tac no me correspondia, era de otra paciente. Se habían cruzado los sobres. ¡Que susto!"- 

Menys mal que no m'havia passat a mi. Jo soc menys ordenat amb el tema de noms, detalls no estrictament mèdics. Hi ha algunes "escoles" que el primer que ensenyen es a comprovar les dades de filiació.
-"Debió tener una gran alegria."-
-"Si. Pero despues me vino un gran disgusto. Empecé a pensar en la otra señora, en el disgusto que tendría."-

Com veieu la pacient és molt generosa i m'agradaria pensar que aquest era el seu premi.
-"Pero, a ver, cuente vd. las veces que ha nacido."-
-"Oh. Si. Ya lo puede decir."-
-"Tendrá cumpleaños todo el año."-
-"Ya lo puede decir, Doctor."-

La malalta, de nom es diu Estrella, per cert no molt comú.
Jo diria, bona Estrella.

Publica un comentari a l'entrada