LA LLAMADA MISTERIOSA.

Utilitzant els telèfons mòbils, amb els sistemes fàcils d’emmagatzemar contactes i trucar sense marcar, és fàcil que es produeixin errors. Per exemple, en el meu actual domicili i per la semblança del meu numero de telèfon amb el d'una companya de calefacció, un munt de dislèxics em demanen, quan tot just comença l'hivern, que els  hi arregli urgentment la caldera. 
A un altre pis que vaig viure, durant molts anys em feien comandes de llàpis Staedtler. 
Recentment, una senyora gallega, indubtablement pel seu accent, em truca en nits especials, cap d'any, solstici, pasqua..., i em diu molt “sensualment”: 
- "Manolo, vienes..?"-

Ja li tinc dit que actualitzi les seves dades. L’orujo gasta males passades.

Fa poc estava fent la historia clínica a una senyora quan va sonar el el meu mòbil.
Encara que el tingui en silenci, sempre m'hi poso, sobretot si no l’identifico, entre  d'altres motius, perquè dono el meu numero a molts pacients. Així doncs,  m'hi vaig posar. 
A l'altre banda del telèfon vaig sentir uns gemecs agònics, com si m’intentessin demanar socors però no poden articular les paraules. La respiració era pesada i angoixada. Con de pel·lícula de terror. Estava convençut que a l'altre banda hi havia una dona que s’estava morint. 
Va durar un 30 segons i no sabia que fer. Afortunadament es van començar a sentir veus cada vegada mes disperses, algunes cridant, altres rient, la qual cosa em va tranquil·litzar totalment. Però vaig anotar aquest telèfon com la trucada misteriosa.
A l’endemà vaig tenir més temps i vaig tenir curiositat de qui havia sigut. Vaig marcar. S'hi va posar una veu femenina, andalusa per l’accent, jovial.
-" Mire yo soy Josep Morera, Dr. Morera, y tengo una llamada perdida de usted. ¿Quién es usted?"-
-"Ah. Yo soy R...C..., y le conozco, he asistido a conferencias suyas...,"- 

Fins i tot semblava entusiasmada. Jo li vaig preguntar: 
-"¿De que industria farmacéutica es? "-,
pensant que podia ser una monitora de assajos clínics. 

-"No, no, yo soy neumóloga, y le conozco perfectamente."- 
-"¿Y como tiene mi teléfono?"-
-"Ah, pues no se si se acuerda que cuando hicimos un grupo de trabajo sobre EPOC para el FISS nos pasamos material y yo le mandé mi curriculum."-
-"Ah, si, si. Ahora me acuerdo usted colaboraba con el Dr. O...
Pero yo no le llamé."-
-"Bueno, quizás me tenia archivado en sus contactos y se le disparó involuntariamente el móvil."-
-"Ah, cuanto lo siento..."-
-"Ah, no, no, no se preocupe, a mi también me ocurre."-
- "El problema es que se oía una respiración muy agitada, y muy suspirosa, como pidiendo ayuda..."-

Y entonces ya con humor y con confianza le dije:
-"Bueno usted sabrá lo que estaba haciendo..."-
-"Ah!, a que hora fue?"-
-"Aproximadamente a las 17 horas..."-
-"Ah, entonces si tengo la coartada perfecta. Le estaba practicando un test de esfuerzo con consumo de oxígeno a una señora gordita..."-

Nos reimos. Nos despedimos. Seguro que nos buscaremos en el próximo congreso que podamos  coincidir