PLANS DE FUTUR.
Agost del 2013.
Museu d'Art Contemporani de Montreal.
Estem la Rosa i jo començant a contemplar una pintura. Darrera meu sento una veu coneguda, que em parla amb català.
-"Que feu aquí? Quina casualitat."-
Era el Dr. Marc Miravitlles, pneumòleg, amic, força mes jove que jo, junt amb la seva companya.
-"I vosaltres?"-
Ni un ni l'altra sabíem que anàvem a Canada.
No teníem massa temps. Era la darrera tarda a Montreal, i tancaven el Museu en mitja hora. Ell anava cap a Vancouver i jo tornava a Atlanta.
La darrera vegada que ens havíem trobat a Barcelona, havia sigut dinant, planificant el XIV " Symposium de Epoc" que per primera vegada organitzàvem conjuntament.
Allí, a aquella planta del museu, vam somriure mes que no enraonar, sorpresos de la casualitat. No podíem sopar junts perquè embarcàvem a les tres de la nit, cosa que ja em tenia pertorbat. Ens vam acomiadar, amb vots de tornar nos a retrobar a Barcelona.
Vam romandre uns segons més davant del quadre. Era d'en Salvador Dalí, quasi un exercici de començaments, el retrat d'una dama de Figueras, amiga de la família, res a veure amb l'estil surrealista de Dalí.
Aleshores, la Rosa em va dir:
-"Si, es la pintura reproduïda a la novel.la de Marius Serra, Plans de futur . La novel.la es un biòpic magnífic i estimulant del matemàtic català Ferran Sunyer i reprodueix el retrat de Maria Carbona, un dels personatges. -"
A. Maria Carbona / Salvador Dali / 1925 - Musée des Beaux-Arts, Montréal
Efectivament , plans de futur.!, amb el Marc.
Vam fer una rapida ullada a les diferents sales, mancava poc temps. No es un museu massa conegut però en recordo algunes escultures hiperrealistes, que quan jo era més jove n’hagués dit “frapants”.
Fora, al carrer, just a la sortida del Museu, hi havia una exposició d'un conjunt escultòric de Plensa.
Les casualitats, son això, casualitats. El mateix Marius Serra, en una columna al diari La Vanguardia, fa poc, en comentava una curiosa coincidència al voltant dels noms de Dr Hide i Mr. Jeckill, crec que extreta d' Oscar Wilde.
No li vaig comentar a en Marc.
Sort que la Rosa llegeix mes novel.la que jo.
Museu d'Art Contemporani de Montreal.
Estem la Rosa i jo començant a contemplar una pintura. Darrera meu sento una veu coneguda, que em parla amb català.
-"Que feu aquí? Quina casualitat."-
Era el Dr. Marc Miravitlles, pneumòleg, amic, força mes jove que jo, junt amb la seva companya.
-"I vosaltres?"-
Ni un ni l'altra sabíem que anàvem a Canada.
No teníem massa temps. Era la darrera tarda a Montreal, i tancaven el Museu en mitja hora. Ell anava cap a Vancouver i jo tornava a Atlanta.
La darrera vegada que ens havíem trobat a Barcelona, havia sigut dinant, planificant el XIV " Symposium de Epoc" que per primera vegada organitzàvem conjuntament.
Allí, a aquella planta del museu, vam somriure mes que no enraonar, sorpresos de la casualitat. No podíem sopar junts perquè embarcàvem a les tres de la nit, cosa que ja em tenia pertorbat. Ens vam acomiadar, amb vots de tornar nos a retrobar a Barcelona.
Vam romandre uns segons més davant del quadre. Era d'en Salvador Dalí, quasi un exercici de començaments, el retrat d'una dama de Figueras, amiga de la família, res a veure amb l'estil surrealista de Dalí.
Aleshores, la Rosa em va dir:
-"Si, es la pintura reproduïda a la novel.la de Marius Serra, Plans de futur . La novel.la es un biòpic magnífic i estimulant del matemàtic català Ferran Sunyer i reprodueix el retrat de Maria Carbona, un dels personatges. -"
Efectivament , plans de futur.!, amb el Marc.
Vam fer una rapida ullada a les diferents sales, mancava poc temps. No es un museu massa conegut però en recordo algunes escultures hiperrealistes, que quan jo era més jove n’hagués dit “frapants”.
Fora, al carrer, just a la sortida del Museu, hi havia una exposició d'un conjunt escultòric de Plensa.
Les casualitats, son això, casualitats. El mateix Marius Serra, en una columna al diari La Vanguardia, fa poc, en comentava una curiosa coincidència al voltant dels noms de Dr Hide i Mr. Jeckill, crec que extreta d' Oscar Wilde.
No li vaig comentar a en Marc.
Sort que la Rosa llegeix mes novel.la que jo.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada