dijous, 3 de desembre de 2015

EL DESTI.

18 de Juliol ( dissabte, no celebro res, ei) i estic llegint, l’edició avançada d'agost de la Revista Thorax. 
He començat per  una mena d'editorial, Hot off the breath, "Preventing out-of-hospital asthma deaths" i en primer lloc menciona morts per asma, que han transcendit a la premsa per algun motiu, la del nen de deu anys Cameron Good mort a novembre del 2014 després d' un partit de futbol, la nena Olivia Chandler, o el periodista Anthony Shadid's. 
Afortunadament les morts per asma no son freqüents, menys a Barcelona on l’accés a un hospital o una clínica es molt fàcil.


Deu fer uns deu anys, jo no hi era, hi havia una reunió de pneumologia, una mena de seminari, creuria que propiciada per la SOCAP, Societat Catalana de Pneumologia, i alguna indústria farmacèutica. Pernoctaven a un hotel d'alguna petita ciutat de la Catalunya central, al menys un centenar de pneumòlegs o residents de l'especialitat. 
Al mati, a l'hora de l' esmorzar, entre el personal de l'hotel i alguns dels hostejats tenien un rictus de pesar evident. 

Un amic meu m'ho va explicar.

-"Que passa alguna cosa?"-
El director de l' hotel va respondre astorat encara.
-"Hem tingut una defunció aquesta nit."-
-"Algun familiar?"-
-"No, no, un hostatge."-
-"Com ha sigut?"-
-"Un nen, un nen asmàtic. Els pares l'han començat a tractar, però cada vegada s'ofegava mes.Hem fet telefonades, ningú no contestava, no hem trobat cap metge."-

Publica un comentari a l'entrada