divendres, 15 de gener de 2016

OACH-VERNON.

Fa poques setmanes, vaig donar una conferencia de posada al dia de respiratori. En diem Up-Date i l’última imatge del power point que presentava, reproduïa la coberta d'un llibre "Como hablar de los libros que no se han leido” de Pierre Bayard.
Ho feia com acte d' humilitat perquè sovint citem textos llegits superficialment. Aquesta introducció la faig per a que es vegi com menys cruel la historieta que explicaré seguidament.


Era adjunt de medicina a la planta segona de l’Hospital del Vall d’Hebron, que aleshores es deia “Generalisimo Franco”. 
Un ingrés, una senyora gran, al voltant de 75 anys, una mica pàl·lida, amb dispnea (ofec) i taquicàrdia. Vaig comentar-la als meus residents i estudiants i vàrem demanar urgent la funció tiroïdal amb la intenció de descartar hipertiroïdisme. A l’endemà, oh, sorpresa! els resultats indicaven el contrari, la malalta patia un hipotiroïdisme. Havíem obtingut  el diagnòstic a partir de premisses errònies. Una petita serendipity.
En aquella època, els cursos clínics es feien amb boli. Desavantatge, difusió més limitada. Avantatge, això no permetia "el cortar y pegar” actual, també perniciós.
Amb sentit de l'humor vaig escriure: “tal com vàrem sospitar per la presencia del signe d’Oach-Vernon”(terme totalment inventat),  s'ha confirmat que la pacient te un hipotiroïdisme."
El nom d’Oach-Vernon, era el resultat de combinar noms comercials de dues marques estrangeres.
Vàrem voler exprimir la broma, potser enduts, seduïts  per la paradoxa.
Sol·licitarem a consulta els col·legues de l'especialitat “d'endocrino”, i sense ser-hi jo, i havent escollit amb cura qui
més podia mantenir  la serietat en una situació còmica. És va realitzar la visita.
-"La Sra D...., de 75 anys s'ha confirmat per l’analítica que pateix hipotiroïdisme."-
-"Ah, doncs no ho sembla. Com s'ha fet el diagnòstic? "-
-"El Dr. Morera ho va sospitar per la presencia del signe de Oach-Vernon."-

Els meus col·legues endocrinòlegs varen tenir uns segons de vacil·lació, i després varen dir quasi a cor:
-"Ah, feliciteu al Dr Morera. Traslladeu a la malalta als nostres llits . Gracies."-

Encara vaig reblar la broma. Vaig afegir a la historia clínica, una frase inventada sobre la virtut de la paciència a l’estratègia i en aquest cas, aplicada al diagnòstic mèdic i que vaig atribuir al General Giap. Eren temps de la guerra del Vietnam.

Publica un comentari a l'entrada