dijous, 7 de gener de 2016

NO ESTAVA VIU.

Alguna altra vegada ho he dit, de la mateixa manera o diferent forma, la mort i el que l'envolta em fa por. 
El gran arcà, però també el que alguns escriptors amb una punta d’exageració n'han dit l’escatologia de la mort, i que a punt va estar de privar-me de que fes de metge. Però paradoxalment algunes de les anècdotes que explico hi surten cadàvers. Preferiria treure-li dramatisme, sempre n'hi ha, com si es tractes d'alguna sèrie de l'Agatha Christie.

Estava de guàrdia a l’hospital del Valle d’Hebron. Va entrar ja cadàver, una persona jove d'uns quaranta anys, que pel que explicaven els companys de feina, havia tingut un mal de cap sobtat i caiguda immediata. Era probablement una hemorràgia cerebral. En aquella època la detecció de la hipertensió arterial i el seu tractament no s'havia divulgat com en l'actualitat. 
Presentava els signes de mort: pal·lidesa, absència de respiració i de batecs cardíacs. Vàrem fer un electrocardiograma per verificar-ho i estava pla, cap activitat. Se'l va cobrir.
Vaig donar l'ordre de trasllat al tanatori.
Aleshores va entrar la supervisora i va dir que havia vist moure el dit gros del peu dret, i que el cadàver es movia o sigui que estava viu. 
La supervisora no es va conformar, i ella i alguna companya que s'hi va afegir varen començar a donar-li ordres al difunt:
-"Mou el dit gros del peu esquerra."-
-"Tanca la mà dreta."-

No és una raresa que cadàvers recents, amb irritació medul·lar conservin algunes moviments reflexes automàtiques
- “No está muerto, comprende y obedece mis ordenes.”-

Jo li contesto: 
-"El electrocardiograma esta plano."-
- “Da igual pero no esta muerto. De aquí no se marcha sin un electroencefalograma."-

Aleshores practicar  un electroencefalograma a urgències no era fàcil. Vaig dir, cridem al meu company Dr. P... que estava dinant. Va venir corrents i de poc no li cauen les ulleres de la ganyota al veure la histèria col·lectiva.
-"De aquí no se va "- , insistien.

Vaig cedir.
-" Que vinguin els electró-encefalografistes."-

Pla, pla, pla.
-“¿Ahora os lo creeis? "-
-"Bueno, si, pero él comprendia mis ordenes."-

Finalment, instruccions per a trasllat a la morgue.
Diagnòstic, defunció per  hemorràgia cerebral. 
En el interval de temps li havia fet una punció lumbar, hemorràgia pura.

I tota aquesta moguda, sense que cap d'elles haguessin llegit a l’Edgar Allan Poe.

Publica un comentari a l'entrada