dimarts, 5 de gener de 2016

WAS MAN WEISS MAN SICHT.

El lector ha d'estar ben predisposat a creure'm. 
El títol esta tret del pròleg del mateix autor del llibre, es un vers o una frase de Goethe, que més o menys vol dir "el que es coneix, es veu". 
El llibre, primera edició en castellà, del 1960, Editorial Interameramericana, 914 pagines, traduïda de la versió original del 1958, Editorial Saunders, i d’autor H.J. Roberts, amb el títol "Difficult Diagnosis".
A l’ediciò española afegien “Guía para interpretación de cuadros clínicos oscuros".
No crec que ningú més a Barcelona el tingués. Informació és poder. I gràcies a aquest llibre i també a molts d'altres, havia fet diagnòstics difícils, en poc temps, en una època que no hi havia scanner, ecografia, ressonància magnètica, ni altres tècniques.
He tingut que anar a la meva biblioteca a buscar-lo per a poder explicar aquesta història. No l'havia tocat des dels vuitanta i probablement, fins i tot, de més abans.. Recordava perfectament el color de les tapes, verd fosc.
Qui fou H.J. Roberts? En el llibre es posiciona com instructor de Medicina a la Universitat de Palm Beach, i ull, havia sigut professor a la Universitat de Tufts ( Boston), i una cosa que me'l fa més proper, membre de la societat americana de Pneumologia.
Entro a Wikipedia, amb la seguretat de que no trobaré res. Doncs si, trobo un obituari escrit per la Dra. Betty Martini, on ens diu que morí de Parkinson als 88 anys i que al 1984 el van declarar millor metge d’Amèrica.
Curiosament va ser el que va aixecar la llebre, amb raó o no, sobre l'aspartam. Però això ja m'allunyaria massa de la meva historia.

Estava de guàrdia. Ingressa a un box una malalta amb uns crits esgarrifosos. Jo no havia vist encara la malalta. Una de les infermeres ens diu: 
-"Sobretot, posem-li un sedant, ens mossega i esgarrapa."- 

Jo, inspirat, potser havia llegit un capítol del llibre el dia abans, de malalties orgàniques que podien dur al manicomi, vaig dir com un oracle:
-"Feu-li una glicèmia. "-

Glicèmia de 0 amb una tira. Al cap d'uns minuts d’administrar-li glucosa teníem una malalta tranquil·la.
Feta la història clínica, algunes setmanes abans havia presentat marejos amb suors. Era molt probable que tingués un insulinoma, un tumor benigne de pàncrees. Es va confirmar, operar i curar.

Efectivament, el que es coneix es veu. 
"Was man weiss man sicht."

Publica un comentari a l'entrada