GIRONA M´ESBORRONA.
No, no, és " Tarragona m'esborrona", la cançó dels Pets. Girona té una sardana, "Girona m'enamora".
Girona, avui de moda, nou President, Puigdemont, filmació " Joc de trons", (premonició?).
Però no em vull referir a això.
Tampoc em vull referir a un terrible succés ( Deu, per que passa), vertigen col·lectiu de pisos avall.
Em vull referir a l'altre, més recent que fa poc també va omplir els telediaris i va produir calfreds, un nen, mort, per una malaltia respiratòria, asma, vetllat per la seva família afroamericana, anhelant, esperant, la resurrecció.
Tres reflexions.
La primera:
La mortalitat més elevada en nens per asma, a "l'inner citty" (barris marginals americans), eufemisme de població pobre d'on ells provenien, comparada amb la mortalitat dels nens benestants, ha sigut reportada i destacada en publicacions mediques (1),... Uff!
La segona:
No he pogut evitar recordar algunes imatges colpidores d'Ordet, pel·lícula de culte de Dreyer, clar precursor del millor Bergman del “Setè Segell”, en que en un clima de discussió religiosa i metafísica, es produeix la mort d'Inger, un dels personatges, i s'organitza un funeral en que s'espera que Abraham (un altre personatge), de màxima fe, pregui per a la resurrecció d'Inger. Efectivament es produeix la resurrecció!
La tercera:
A un llibre sobre prediccions del mon en el 2050, editat per “The Economist”, en el capítol 6, d' Anthony Gottlieb, "Creer o no Creer" (2) argumenta que la fe i la religió són pròpies de països del 3er món, exceptuant la paradoxa d'Estats Units, l’excepció. El mateix autor ho atribueix a la manca de cobertures socials, per exemple sanitat.!
Girona m'enamora, les escales de la Catedral, el Call, el Tapis de la Creació..., però avui, Girona m'esborrona.
A quants metres deurien viure del Trueta?
(1).- Lang DM1, Polansky M. Patterns of asthma mortality in Philadelphia from 1969 to 1991. N Engl J Med. 1994
(2).- Creer o no Creer. Anthony Gottlieb. Capítulo 6, pp 117-130. De “El Mundo en 2050. Todas las tendencias que cambiarán el planeta”. Coordinado por Daniel Franklin y John Andrews. (The Economist,)Ed:Gestión 2000-2013
Girona, avui de moda, nou President, Puigdemont, filmació " Joc de trons", (premonició?).
Però no em vull referir a això.
Tampoc em vull referir a un terrible succés ( Deu, per que passa), vertigen col·lectiu de pisos avall.
Em vull referir a l'altre, més recent que fa poc també va omplir els telediaris i va produir calfreds, un nen, mort, per una malaltia respiratòria, asma, vetllat per la seva família afroamericana, anhelant, esperant, la resurrecció.
Tres reflexions.
La primera:
La mortalitat més elevada en nens per asma, a "l'inner citty" (barris marginals americans), eufemisme de població pobre d'on ells provenien, comparada amb la mortalitat dels nens benestants, ha sigut reportada i destacada en publicacions mediques (1),... Uff!
La segona:
No he pogut evitar recordar algunes imatges colpidores d'Ordet, pel·lícula de culte de Dreyer, clar precursor del millor Bergman del “Setè Segell”, en que en un clima de discussió religiosa i metafísica, es produeix la mort d'Inger, un dels personatges, i s'organitza un funeral en que s'espera que Abraham (un altre personatge), de màxima fe, pregui per a la resurrecció d'Inger. Efectivament es produeix la resurrecció!
La tercera:
A un llibre sobre prediccions del mon en el 2050, editat per “The Economist”, en el capítol 6, d' Anthony Gottlieb, "Creer o no Creer" (2) argumenta que la fe i la religió són pròpies de països del 3er món, exceptuant la paradoxa d'Estats Units, l’excepció. El mateix autor ho atribueix a la manca de cobertures socials, per exemple sanitat.!
Girona m'enamora, les escales de la Catedral, el Call, el Tapis de la Creació..., però avui, Girona m'esborrona.
A quants metres deurien viure del Trueta?
(1).- Lang DM1, Polansky M. Patterns of asthma mortality in Philadelphia from 1969 to 1991. N Engl J Med. 1994
(2).- Creer o no Creer. Anthony Gottlieb. Capítulo 6, pp 117-130. De “El Mundo en 2050. Todas las tendencias que cambiarán el planeta”. Coordinado por Daniel Franklin y John Andrews. (The Economist,)Ed:Gestión 2000-2013
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada